No podem veure la llum sense atravessar la nostra foscor. Aquesta pintura parla de trobar la neutralitat i l'equilibri entre la llum i la foscor. Necessitem totes dues alhora. Acceptant totes dues com una unitat. La foscor també pot ser foscor divina. On tot s'origina, com l'univers. La llum es veu molt més brillant a la foscor. Podem anar més amunt en la nostra consciència (llum) si travessem les nostres pors, ombres, sentiments profunds i ferides. No hi ha camí espiritual, no hi ha il·luminació, sense passar-ho tot primer. I estimar tot el que som. Es una obra pintada al 2020. En moments de complexitat interna.

L'arbre genealògic és una pintura que representa la connexió amb el nostre llinatge. En aquest moment present, som la persona dins de l'arbre, connectats per un "cordó umbilical" a petites llums que pengen de l'arbre de la vida. Aquestes representen les nostres vides passades i els nostres avantpassats. Tot allò que portem a dins com a aprenentatge. L'arbre és un element físic, les llums són un element no físic. Aquesta pintura ens recorda que hem de tornar a nosaltres mateixos. Tornar "a casa". Tornar al ventre diví. Els nostres avantpassats i vides passades formen part del que som. Ens van crear, ens van modelar i són valuosos en els nostres aprenentatges per convertir-nos en qui hem vingut a ser. Reconeixent això, permetem que totes les parts del que som es posin al seu lloc i retornem al nostre centre.

  On no hi havia res, dos alquimistes cultiven un petit hort. Tots dos estan l'un davant l'altre, creant un efecte mirall. Ja que són miralls l'un de l'altre. Això parla de les relacions i que tot el que veiem és un reflexe del que som. Si veiem bellesa a tot arreu és perquè la bellesa és dins nostre. És una elecció que podem fer cada dia. Tots som miralls els uns dels altres. I podem crear un jardí ple de flors, bellesa i vida metafòricament en la relació amb els altres. Des del no-res, podem crear un bell espai de creixement i bellesa. Aquesta pintura ens recorda la creació de cada dia, cap a una vida plena. Aquesta pintura connecta amb l'energia de Venus.

Un lloc on refugiar-se. Es diu Oníria. Oniria significa món oníric. On tot és possible, tot es crea a través de l'inconscient i el surrealista. Allò que no té sentit, allò que és immaterial. Tots podem anar a aquest lloc. És un lloc mental i espiritual on podem anar en moments en què la realitat ens és molt difícil. És el poder de la imaginació i l'inconscient, i on cada artista, i cadascun de nosaltres, va a buscar refugi. És un lloc sensible, màgic i profundament bell.

Aquesta peça està feta amb només dos colors. Blanc i blau. La inspiració es va fer des d'una perspectiva 2D on l'essencial pren importància. És una pintura minimalista la bellesa de la qual brilla per la seva simplicitat. El blau és un color espiritual que crea una energia de pau i harmonia.

El foc s'eleva, flotant des del terra. Les bruixes es reuneixen al voltant d'aquesta bola de foc que levita. Al cel, les llums violetes s'eleven cap al cel al mateix temps que es barregen amb els colors vibrants de la posta de sol. Quatre llums, quatre dones. Aquesta pintura parla de poder, màgia i renaixament amb l'element del foc. Va ser inspirat en les terres d'Aragó, Espanya.