Estàvem dinant un diumenge tota la família a la casa dels meus besavis al Port de la Selva, ara farà una seixantena d'anys. La meva tia Juanita va comentar a la taula que havia descobert en mi el talent pel dibuix i la pintura i que tenia les portes obertes a l'Escola Massana de Barcelona (ho havia entramat d'amagatotis amb el director de l'escola). Malauradament el meu pare no va donar el vist-i-plau al projecte de la seva germana, fent servir un lema propi d'aquella època "el nen ha d'estudiar una carrera". Vet aquí com es va estroncar la meva inquietud artística. A la nostra taula hi trobareu un centenar d'olis pintats a estones com a passatemps ara farà més de cinc anys. Voldria tornar a percebre l'emoció que transmeten els pinzells quan acaricien la tela i l'esdeveniment d'enguany podria servir de baròmetre per a reflexionar sobre el camí a seguir d'ara endavant.