viart
-
nº1 Sèrie: Onyar, Onyeret, quina de les façanes més bonica és?
“El riu m’ha ensenyat que la bellesa no és fixa, sinó que flueix”. Com en un conte, el riu esdevé mirall màgic. Les cases coquetes de l’Onyar s’hi emmirallen nit i dia, jugant amb la llum i els colors que canvien a cada instant. Aquest llenç abstracte (100 × 82 cm) és una dansa de reflexos, on Girona es contempla i s’enamora de si mateixa.
nº1 Sèrie: Onyar, Onyeret, quina de les façanes més bonica és?
-
Nº2 Onyar, onyeret, quina de les façanes més bonica és?
“El riu m’ha ensenyat que la bellesa no és fixa, sinó que flueix” Com en un conte, el riu esdevé mirall màgic. Les cases coquetes de l’Onyar s’hi emmirallen nit i dia, jugant amb la llum i els colors que canvien a cada instant. Aquest llenç abstracte (80 × 155 cm) és una dansa de reflexos, on Girona es contempla i s’enamora de si mateixa.
Nº2 Onyar, onyeret, quina de les façanes més bonica és?
-
90 graons a l'infinit
Títol: 90 graons a l’infinit Llenç 90 x 70cm. L’escalinata barroca de la Catedral de Girona s’eleva com un camí cap a l’infinit. Colors i reflexos conviden a contemplar la ciutat i la seva energia. "Cada graó és un pas més cap a l’infinit que habita dins nostre"
90 graons a l'infinit
nº1 Sèrie: Onyar, Onyeret, quina de les façanes més bonica és?
Nº2 Onyar, onyeret, quina de les façanes més bonica és?
90 graons a l'infinit
Sóc l’Anna Maria Nicolas Piernas, tinc 81 anys i fa setze anys vaig descobrir el plaer de pintar al Cercle de Pintura de Palamós i al local de la gent gran. Allà vaig aprendre a barrejar colors, a escoltar-los i a deixar-me guiar per la mà de la meva professora. Signo com a Via, que és el nom tendre en que els meus nets, avui homes, m´anomenen.
Amb el temps, el món abstracte em va captivar: un espai sense regles, on la intuïció marca el traç i el color parla per mi. Pintar es va convertir en una teràpia, un diàleg silenciós amb l’ànima.
Durant la pandèmia vaig començar a crear quadres amb tècnica mixta, acrílic i collage, deixant que les emocions trobessin forma al llenç. Aquest estiu he exposat per primera vegada, rebent una acollida que m’ha omplert d’alegria i coratge.
Avui, cada cop que agafo el pinzell, sento la mateixa llibertat i meravella que tenia de petita, als cinc anys: llicència per inventar, jugar i expressar-me sense judicis, plenament lliure i feliç en el procés creatiu