El meu estil es mou entre l’abstracció geomètrica i un cert eco cubista, on les formes es fragmenten i se superposen creant un mosaic de plans. No busco la representació literal, sinó l’essència del lloc, a través de transparències, reflexos i contrastos cromàtics. La paleta combina colors càlids i freds, generant tensió i harmonia alhora, amb un protagonisme especial dels taronges i grocs que evoquen llum i vitalitat. Intento aconseguir un treball rítmic en la composició, gairebé musical, que transforma l’arquitectura en un paisatge emocional, convertint escenes recognoscibles en visions poètiques i contemporànies, on allò real i l’abstracte dialoguen constantment.