Anna Bosch-Rue
-
Arrels ancestrals
De la col·lecció el camí de l'ànima. La força callada de les arrels que ens sostenen, invisibles però plenes de memòria. La textura ens parla de terres humides i horitzons antics, on l’ànima es retroba amb els sabers dels qui ens han precedit. És una crida a reconnectar amb la Mare Terra i escoltar el seu murmuri ancestral, recordant-nos que cada pas que fem neix d’un entramat profund de vida, memòria i continuïtat.
Arrels ancestrals
-
La llum que som
Som llum i ombra alhora. No hi ha separació, perquè dins la foscor hi reposa la claredat que encara no hem vist. L’ombra espera pacient, sap que quan la reconeixem, quan li donem nom i presència, es dissol en la seva veritable naturalesa: la llum.El camí de l’ànima en aquesta vida terrenal és un record constant: abraçar allò que ens incomoda, el que amaguem, el que neguem... perquè en mirar-ho de front descobrim que també és part del nostre resplendor.Som el tot: el clar i l’opac, el visible i el que s’amaga. I en aquest ball entre llum i ombra, l’ànima troba la seva veritat.
La llum que som
-
Deixant de fer
Vivim atrapats en la idea que cal omplir cada instant, cada espai, cada silenci. Però sovint és just el contrari: quan deixem d’acumular, quan deixem d’empènyer, aleshores apareix l’espai perquè la vida torni a respirar. Menys és més: quan buidem, ens permetem renéixer, començar de nou i tornar a ser des d’un lloc més net i autèntic.
Deixant de fer
-
Camins de l'etern
El temps deixa la seva empremta en tot allò que toca: la pell, la matèria, els records. Ens erosiona per fora, però alhora ens obre camins per dins. En cada desgast hi ha una oportunitat de reconèixer el que roman intacte: la saviesa de l’ànima.Som paisatges en transformació, mapes plens de marques i cicatrius que ens parlen del viatge viscut. I, en aquest contrast entre l’exterior que es fon i l’interior que s’expandeix, descobrim que l’ànima camina sempre cap a l’etern.
Camins de l'etern
-
Finestres al desert
Arrels ancestrals
La llum que som
Deixant de fer
Camins de l'etern
Finestres al desert
Sóc una artista visual que treballa des de la matèria i la memòria. Cada projecte neix d’una tensió entre allò íntim i allò col·lectiu, entre el pas del temps i la necessitat de resignificar allò que sovint queda en silenci. El meu treball es desplega en tres línies principals: **Nova Pell** Treballo amb roba reciclada i fragments tèxtils que recupero i transformo. Aquestes peces, allunyades de la seva funció original, esdevenen superfícies on pintura i costura dialoguen. En aquest procés emergeix una nova vida per a la matèria, que porta amb si identitat, emoció i memòria. Nova Pell és una reflexió sobre la sostenibilitat no només material sinó també emocional: allò que es descarta pot convertir-se en testimoni i bellesa. **Empremtes del temps** Aquesta línia és una observació del món exterior i dels rastres que el temps hi deixa. M’interessa la degradació, l’erosió, el color que es dilueix o la superfície que es transforma. Les obres volen capturar aquesta fragilitat i, alhora, la persistència que tota empremta guarda. És una exploració visual del temps com a força invisible que modela tot el que existeix. **El camí de l’ànima** En aquesta sèrie la mirada gira cap a l’interior. Les obres exploren la llum i l’ombra que tots portem a dins, en un procés d’introspecció plàstica. Aquí no hi ha matèria rescatada de l’exterior sinó un diàleg amb les emocions més profundes: silencis, intuïcions, fragilitats. El camí de l’ànima és un espai per a l’autoconeixement i la vulnerabilitat, traduït en imatge.