Sovint una idea, una imatge, un tema, unes ganes de suggerir em porten a una pintura que cada cop s’acosta més als cossos i a les anatomies reals , de models de formes normals i curiosament fora de la norma dels patrons imposats de la bellesa de talles imposades. Curiosament quan començava a pintar i dibuixar intentava evitar i em jurava a mi mateix que mai pintaria cossos humans, ja que em costava trobar-ne l’expressió, el moviment, la naturalitat fins i tot la bellesa. Ara em sembla difícil crear res on l’objecte principal no sigui l’ésser humà, els grups humans fent coses, desenvolupant activitat, sobretot quan aquesta resulta harmoniosa. L’arribada a la figura és ,tal i com m’hi referia abans, sense premeditació; de fet el mateix procés creatiu m’hi ha portat de manera no conscient. Procés que m’ha dut a buscar gent a la platja realitzant activitats d’allò més diverses, es pod